El psicopedagog i la resolució de problemes o incognites

Aquesta setmana varem estar parlant del cas d'un alumne en concret. Aquest nin presenta un trastorn del llenguatge i miraven de quina manera podíem realitzar una bona intervenció per millorar la seva qualitat educativa. El fet és que, moltes vegades es confonen les necessitats per manca d'informació o per malentesos amb les etiquetes o nomenclatures amb les quals el món de la psicologia, psicopedagogia i la pedagogia ha estat treballant durant els darrers anys. La qüestió era la discussió entre la diferencia entre la dislèxia i els trastorns dels llenguatge i com ambdues necessitaven d'una intervenció totalment diferenciada tenint en compte les característiques de l'alumne. Per tal motiu, ens vàrem trobar amb la necessitat de realitzar una recerca per tal de trobar una solució i un aclariment entre els membres que conformen l'equip d'orientació on estic fent les pràctiques. 

Penso que aquesta tasca és molt interessant abans de treure conclusions des de l'absolut desconeixement i que esdevé més que necessari incloure a tots els professionals implicats, a més de captar la seva atenció, per tal de treballar tots junts per trobar la solució a un conflicte o dubte. 

Aquí vos deixo un document molt interessant que hem trobat fent una recerca sobre els trastorns específics del llenguatge el qual específica molt bé els diferents tipus i la millor manera de realitzar una intervenció. 

Document Trastorns Específics del Llenguatge

El psicopedagog i el treball individual amb l'alumnat

Durant les darreres setmanes he anat comentat la feina del psicopedagog amb la resta de la comunitat educativa però avui vull fer referència a la feina que es fa amb l'alumnat de forma individualitzada. Després de l'anàlisi amb les families, els docents i les observacions directes, el psicopedagog decideix amb la resta de professors i la pedagoga de suport quines són les necessitats que l'alumne necessita. Aquí és on a vegades penso que encara el món de la psicopedagogia etiqueta massa a l'alumnat amb nomenclatures que de vegades no deixen veure que necessita l'alumne realment. TDAH, incorporació tardana, dislexia, entre d'altres, fan que només es focalitzi la feina en acompanyar a l'alumnat, en localitzar aquestes etiquetes, sense adonar-se que hi ha una persona darrera aquesta etiqueta. I encara que la feina que es fa individualitzada que es fa amb l'alumnat és bona, penso que encara es discuteix massa sobre el problema i no sobre les necessitats. 

A més, l'altre dia comentaven de quina manera era la millor a l'hora d'actuar amb l'alumnat de forma individualitzada ja que molts alumnes es senten una mica massa observats i analitzats quan es fa una feina focalitzada en ell o ella. Aleshores, discutíem sobre si és millor donar autonomia a partir de pautes i sempre oberts a que ell o ella cerqui l'ajuda puntual o bé estar sempre al seu costat. Deixo obert el tema a debat.

El psicopedagog i la feina amb l'alumnat

En una de les entrades anteriors vaig explicar les múltiples tasques que realitza el meu tutor dins el centre de pràctiques. Entre una d'elles hi ha la tutoria. Aquesta tasca consisteix en reunir-se amb un reduït grup d'alumnes, que pertanyen a un mateix curs escolar, setmanalment, per organitzar la seva agenda i les tasques a realitzar durant la setmana per a poder assolir els seus objectius acadèmics. 

Aquesta mateixa setmana vaig analitzar una mica a fons la tasca realitzada i vaig analitzar els punts forts i febles d'aquesta acció setmanal. 

En primer lloc, i fent referència als punts positius, el fet que el psicopedagog conegui de primera mà el perfil de l'alumne i el seu historial personal, com acadèmic, fa que aquesta tasca sigui realista ja que es té en compte fins on pot arribar l'alumne i quines són les seves limitacions. Per altra banda, i tenint en compte el sistema educatiu espanyol, de vegades el fet d'organitzar-se i planificar-se pot ser una tasca difícil per a alguns alumnes. Per aquest motiu, aquest planning setmanal, que es revisat tant pel meu tutor com pels pares i mares de l'alumnat pot facilitar la feina diaria de l'alumne. 

En segon lloc, i com a punt feble, cal destacar que molts dels alumnes no provenen del mateix institut de la zona i el fet d'agrupar alumnes del mateix nivell però no del mateix centre escolar fa que la feina pugui ser fins i tot desorganitzada en qualque moment. I si tenim en compte que els recursos personals de vegades sobren en el centre, el psicopedagog podria cercar suport d'altres companys. 

Finalment, aquest planning setmanal i els examens que puguin venir en les properes setmanes, es tenen en compte per a les reunions de dimarts i informar al professorat que fa feina al centre sobre les necessistats de l'alumnat durant les próximes setmanes i poder preparar material específic. 

El psicopedagog i les reunions

Cada dimarts el psicopedagog es reuneix amb la resta de persones que fan feina al centre per organitzar la setmana i parlar sobre l'alumnat, a més de transmetre la informació que rep d'altres contexts i persones que tenen contacte amb els alumnes que hi assisteixen. Aquestes trobades destaquen sobretot en organitzar els diferents tallers de suport que s'han de realitzar i es parla dels alumnes que presenten NEE. I és aquí on es decideix com s'ha de treballar, quin són els seus perfils i necessitats i on s'ha de posar més èmfasi. És interessant com la informació que és rep del centre ordinari de vegades no coincideix amb el que de vegades es veu en el centre de reforç educatiu on faig les meves pràctiques. Això em fa reflexionar de com encara no hi ha una atenció totalment especifica en els centres educatius ordinaris ja que alumnes que se suposa que no rendeixen el suficient al seu institut sí que ho fan al centre de reforç educatiu. Aquest fet es pot observar diàriament i a més si ens adonem que només canviant la metodologia o el material didàctic pot fer que un alumne pugui assolir el seus objectius. Cal destacar també el llenguatge que es fa servir ja que moltes vegades alumnes amb dislèxia poden arribar a la informació si aquesta es presenta de una forma correcta. El que està clar és que la transmissió de informació pot facilitar la tasca dels professionals que fan feina al centre on faig les pràctiques però aquests també poden dir la seva en relació al contacte directe que aquests tenen amb els infants. Tota aquest conjunt de idees també se transmeten al psicopedagog el qual està amb contacte amb l'institut d'on provenen els alumnes i els hi fa arribar aquestes inquietuds. 

Les funcions del psicopedagog

Per entendre una mica la feina que realitza el meu tutor de pràctiques seria interessant que vos mostrés les seves funcions a partir de les pautes que es van incloure en la PAC 1:

1-Atorgar i organitzar un conjunt de mesures per poder donar resposta a un conjunt de persones  a diferents nivells:

a.       Atenció a l’alumnat.

b.      Organització i gestió dels recursos materials i personals.

c.       Transmissió de informació.

-Què fa? Assessorar, gestionar, dissenyar, coordinar

-Sobre què? Assessorar a l’alumnat i a les famílies sobre les seves necessitats educatives i com les pot millorar. Gestionar el temps de l’alumnat, del professorat i del centre per donar sortida a les demandes que es deslliguen del procés d’ensenyament i aprenentatge. Dissenyar programes educatius i materials per la millora del rendiment acadèmic de l’alumnat. Coordinar-se amb els agents que participen en els processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat per facilitar a aquests els seus objectius tant personals com acadèmics.

-D’acord amb què? Amb els objectius curriculars de l’alumnat i les necessitats educatives que demanden els tutors i orientadors de l’institut i amb els òrgans de govern del centre de reforç educatiu.

-Per tal de...Atorgar i organitzar una resposta global i educativa a un conjunt d’alumnat amb un perfil i necessitats específiques.

2-Finalitats: 

a.       Atenció a l’alumnat i a les famílies

b.      Organització del centre

c.       Traspàs i organització d’informació

3-Tasques

a.       Atenció a l’alumnat i a les famílies: atendre i organitzar les demandes de l’alumnat així com a les seves famílies per poder assolir els objectius curriculars i donar resposta a les seves necessitats educatives i personals.

b.      Organització del centre: organitzar les tasques dels docents i assessorament d’aquests per poder donar respostes a les demandes de l’alumnat i les famílies

c.       Traspàs i organització d’informació: col·laborar amb els diferents agents educatius que estan amb contacte amb l’alumne per poder esbrinar i conèixer les necessitats de l’alumnat mitjançant la coordinació i el traspàs d’informació. Donar a conèixer quines són les necessitats reals de l’alumnat i traspassar aquesta informació a l’equip docent que els atén.

Tot aquest conjunt de tasques em varen fer reflexionar sobre tot allò que pot realitzar un psicopedagog i els diferents àmbits en els quals es mou. A més cal destacar que ha d'organitzar molt bé el conjunt de persones que fan feina amb ell per poder realitzar un treball cooperatiu on tothom es senti que forma part d'un projecte en comú. 

El psicopedagog i el traspàs d'informació

Durant aquest setmana he pogut comprovar de primera mà com d'important és que la col·laboració de tots els agents i la transmissió d'informació entre el psicopedagog del centre i els docents sigui el més clara possible. El psicopedagog es reuneix setmanalment amb l'equip d'orientació de l'institut d'on provenen els alumnes que acudeixen al centre de reforç educatiu. En aquestes reunions s'informa de les necessitats que tenen els alumnes que acudeixen diàriament per poder realitzar un seguiment i un treball el més adequat per a ells. Aquesta informació, a més, no és únicament unilateral ja que el meu tutor també els informa sobre casos del centre que s'haurien de derivar o realitzar demandes i que escapen als professionals que treballen a l'institut i que de vegades es veuen  desbordats per altres temes. Aquest principi de col·laboració és essencial per un bon funcionament amb alumnes que presenten necessitats educatives ja que aquestes reunions enriqueixen ambdues parts i fan que la tasca tingui una funcionalitat vital per a tots els implicats. Sí que és cert que de vegades el que es comenten a les reunions i el que després es pot observar no té una concordança i alumnes que potser no rendeixen al 100% al centre ordinari sí que ho fan al centre de reforç educatiu. Això ens pot fer veure que segons la informació i la metodologia a seguir amb l'alumnat podria millorar la seva qualitat educativa.