Una mirada cap enrere

Ja fa gairebé tres mesos que aquest diari es va posar en marxa i avui és el moment de dir fins aviat. Durant aquest període de temps he pogut viure en primera persona quines són les tasques d'un psicopedagog i com aquest ha de lluitar diàriament amb diferents problemes.  

Avui mateix tornava a pensar sobre la primera PAC, els materials que es van fer servir per a realitzar-la i el debat  on se'ns demanava sobre les funcions del psicopedagog i penso que ens varem quedar curts. 

En aquests mesos he pogut observar que la tasca a realitzar no és fàcil que el context afavoreix o no la nostra tasca i que ens limita a l'igual que ens pot ajudar. He pogut observar que de vegades manca espai per a la reflexió abans de l'actuació que el ritme de vida que duim no ens deixa pensar sobre la nostra tasca i que són molts els ambients on la nostra feina arriba. 

Aquest període d'observació i d'inici cap a una intervenció no tan sols m'ha fet reflexionar sobre la tasca del psicopedagog sinó també cap a on va la figura d'aquest en la nostra societat. És tal la quantitat de coses que pot arribar a fer i les consultes que li arriben que de vegades em fa fins i tot por arribar a treballar com a tal i no poder donar sortida a les demandes que t'arriben. Aquesta mescla entre por i inseguretat, en cap cas m'ha aturat a seguir endavant sinó que m'ha animat encara més a voler aprendre de la funció en sí i sobretot del que els altres em poden aportar i fer veure. El que és cert és que penso que la formació inicial del psicopedagog, encara que és prou completa, encara ho podria ser més, ja que la realitat que hi ha a fora de la universitat supera en tot cas el que hem après.

En definitiva, aquest blog ha volgut ser el mirall de les meves pròpies experiències mesclades amb els pensaments que aquestes mateixes experiències me transmetien. I després d'aquest període només tinc ganes de poder continuar amb la segona part del Pràcticum per a poder aprendre més i poder aportar el meu gra d'arena.  

Fins aviat!

El psicopedagog, el practicant i un pla d'intervenció múltiple

A la darrera entrada del blog vaig començar a detallar una mica tot allò que s'ha anat observant durant aquest procés de pràctiques. En aquest enriquidor camí he pogut observar i reflexionar, no tan sols sobre la mateixa pràctica psicopedagògica sinó també en tot allò que es pot millorar a partir de la col·laboració i la detecció de millores en l'entorn. 

Per tal motiu i després d'analitzar detingudament les necessitats del centre amb el meu tutor de pràctiques, el nostre pla d'intervenció anirà dirigit a millorar els següents aspectes:

-Creació d'una documentació de centre on s'inclogui com a mínim un Projecte Educatiu i principalment un Pla d'atenció a la diversitat, ja que el centre per si mateix no té cap tipus de document on es pugui mostrar les actuacions que es duen a terme amb els alumnes ni tampoc quines són les mesures que s'han de realitzar. 

-Assessorament metodològic i creació d'un taller d'anglès per a alumnes que presenten necessitats educatives tenint en compte que el context on es troba l'institut mes proper al centre on realitzo les pràctiques té un alt nivell d'anglès degut a una forta pressió migratòria de gent de parla anglosaxona. 

-Atenció a la diversitat mitjançant la creació de materials específics, que ara mateix destaquen per la seva inexistència al centre i que són de vital importància per tal de donar suport a alumnes que presenten necessitats educatives especials. 

Possiblement aquest pla d'intervenció és una mica ambiciós a primera vista sobretot pel volum de feina que això suposarà però cal tenir en compte que tot aquest procés es durà a terme mitjançant la col·laboració i participació dels recursos humans que presenta el centre ja que són els primers interessats en millorar tot els aspectes que s'han esmenat anteriorment. 
Aquesta decisió no ha estat fàcil però esdevé més que important realitzar aquestes accions per a millorar la qualitat educativa del centre i a la vegada la qualitat educativa de l'alumnat que hi assisteix. 

El practicant: observació i detecció

Arribats en aquest punt cal començar a explicar una mica cap a on anirà dirigit el meu treball d'intervenció. Però abans d'arribar en aquest punt cal comentar el per què d'aquesta decisió la qual ha estat el resultat de tres mesos d'observacions, reflexions i deteccions. 

En primer lloc, un dels aspectes que cal millorar és dotar al centre d'una documentació en relació a l'atenció a la diversitat i un projecte de centre. El motiu pel qual és necessari és perquè quan vaig realitzar la PAC 1 em vaig trobar que aquest centre no en tenia i mancaven pautes i orientacions als membres que fan feina amb els alumnes. I no tan sols penso que és important per als que treballen dins el centre sinó també per a les families i per aquelles persones interessades en el funcionament d'aquest. 

En segon lloc, cal millorar la metodologia d'alguns tallers que s'imparteixen, ja que molts d'ells no són inclusius o segueixen un model tradicional que no beneficia a l'alumnat. Aquest fet s'ha anat detectant en diferents observacions durant el període de pràctiques i a més ha estat un punt de conflicte entre els mateixos membres de l'equip humà que treballen dins el centre. 

Finalment cal distribuir i reorganitzar els recursos personals per  a poder millorar el servei que s'ofereix al centre. Aquest punt s'hauria d'incloure dins el Pla d'atenció a la diversitat que s'ha comentat amb anterioritat. 

En conclusió, durant aquest darrers mesos s'ha pogut veure que encara que el funcionament del centre és positiu aquest necessita realitzar una passa més enllà per a millorar el seu servei i la convivència de totes les persones que conviuen en ell. 

El psicopedagog i la presa de decisions

Prendre decisions és un acte que de vegades no és agradable per a aquella persona que les ha de prendre. En la nostra vida quotidiana hem de decidir alguns temes que a vegades poden ser fàcils i d'altres no tant. I no tan sols perquè poden afectar a la nostra pròpia persona sinó que també poden afectar a d'altres indirectament o directament. L'altre dia el meu tutor de pràctiques va haver de prendre una decisió en relació a la metodologia que feia servir un docent amb alguns alumnes. Aquesta decisió no va ser fàcil ni tampoc agradable per ambdues parts. Independentment de la decisió que es va decidir finalment, la qüestió és que el psicopedagog ha de realitzar certes accions que afecten a diferents nivells i persones i que poden ser acceptades o no. La decisió que va prendre va afectar directament al docent però indirectament a l'alumnat. 

De totes formes i valorant aquest conflicte des de l'observació i la humilitat, crec que les formes que va fer servir el meu tutor de pràctiques no varen ser les mes correctes, ni es varen fonamentar en el principi de cooperació i constructivisme del qual hem estat treballant durant la nostra formació inicial. Penso que hagués estat molt més fàcil cercar informació sobre diferents eines metodològiques i debatre els punts que ambdues parts estaven en desacord. 

Torn a repetir que la presa de decisions no és un acte agradable però dels errors s'aprèn i es poden millorar moltes coses. 

El piscopedagog: un super heroi?

Avui vull fer una reflexió sobre la pràctica del psicopedagog i les seves funcions i com aquestes de vegades superen límits inexplicables. Aquesta reflexió ve donada sobretot per la comparació en dos contexts diferents: per una banda el meu tutor de pràctiques i el centre on les estic realitzant, i per altra banda l'equip d'orientació i l'equip de la EOEP d'on faig feina (una escola concertada). En ambdós casos m'he trobat que de vegades l'equip de persones que fan feina amb el psicopedagog i els sistemes organitzatius que l'envolten fan que la persona es converteixi en un super heroi per molts motius. On faig faig les pràctiques, el meu tutor, a més de realitzar moltes tasques, ha de trobar solucions de vegades a problemes que, o ve no són de la seva competència o bé podrien ser resolts per membres de la mateixa comunitat educativa. A més, de vegades també pareix que el psicopedagog ha de tenir respostes per a tots els problemes i no sempre és així cosa que fa que aquest pugui arribar a un nivell de saturació que fa que moltes vegades no pugui realitzar la seva tasca com a professional de la psicopedagogia. Aquest fet no només el veig al lloc on estic realitzant les pràctiques sinó que també és una tònica comú on faig feina. De vegades me plantejo si el psicopedagog hauria de dur davall el seu braç un manual on es poguessin incloure aquelles tasques que pot realitzar, les que no i les seves limitacions com a professional i com a persona. 

El psicopedagog i la resolució de problemes o incognites

Aquesta setmana varem estar parlant del cas d'un alumne en concret. Aquest nin presenta un trastorn del llenguatge i miraven de quina manera podíem realitzar una bona intervenció per millorar la seva qualitat educativa. El fet és que, moltes vegades es confonen les necessitats per manca d'informació o per malentesos amb les etiquetes o nomenclatures amb les quals el món de la psicologia, psicopedagogia i la pedagogia ha estat treballant durant els darrers anys. La qüestió era la discussió entre la diferencia entre la dislèxia i els trastorns dels llenguatge i com ambdues necessitaven d'una intervenció totalment diferenciada tenint en compte les característiques de l'alumne. Per tal motiu, ens vàrem trobar amb la necessitat de realitzar una recerca per tal de trobar una solució i un aclariment entre els membres que conformen l'equip d'orientació on estic fent les pràctiques. 

Penso que aquesta tasca és molt interessant abans de treure conclusions des de l'absolut desconeixement i que esdevé més que necessari incloure a tots els professionals implicats, a més de captar la seva atenció, per tal de treballar tots junts per trobar la solució a un conflicte o dubte. 

Aquí vos deixo un document molt interessant que hem trobat fent una recerca sobre els trastorns específics del llenguatge el qual específica molt bé els diferents tipus i la millor manera de realitzar una intervenció. 

Document Trastorns Específics del Llenguatge

El psicopedagog i el treball individual amb l'alumnat

Durant les darreres setmanes he anat comentat la feina del psicopedagog amb la resta de la comunitat educativa però avui vull fer referència a la feina que es fa amb l'alumnat de forma individualitzada. Després de l'anàlisi amb les families, els docents i les observacions directes, el psicopedagog decideix amb la resta de professors i la pedagoga de suport quines són les necessitats que l'alumne necessita. Aquí és on a vegades penso que encara el món de la psicopedagogia etiqueta massa a l'alumnat amb nomenclatures que de vegades no deixen veure que necessita l'alumne realment. TDAH, incorporació tardana, dislexia, entre d'altres, fan que només es focalitzi la feina en acompanyar a l'alumnat, en localitzar aquestes etiquetes, sense adonar-se que hi ha una persona darrera aquesta etiqueta. I encara que la feina que es fa individualitzada que es fa amb l'alumnat és bona, penso que encara es discuteix massa sobre el problema i no sobre les necessitats. 

A més, l'altre dia comentaven de quina manera era la millor a l'hora d'actuar amb l'alumnat de forma individualitzada ja que molts alumnes es senten una mica massa observats i analitzats quan es fa una feina focalitzada en ell o ella. Aleshores, discutíem sobre si és millor donar autonomia a partir de pautes i sempre oberts a que ell o ella cerqui l'ajuda puntual o bé estar sempre al seu costat. Deixo obert el tema a debat.

El psicopedagog i la feina amb l'alumnat

En una de les entrades anteriors vaig explicar les múltiples tasques que realitza el meu tutor dins el centre de pràctiques. Entre una d'elles hi ha la tutoria. Aquesta tasca consisteix en reunir-se amb un reduït grup d'alumnes, que pertanyen a un mateix curs escolar, setmanalment, per organitzar la seva agenda i les tasques a realitzar durant la setmana per a poder assolir els seus objectius acadèmics. 

Aquesta mateixa setmana vaig analitzar una mica a fons la tasca realitzada i vaig analitzar els punts forts i febles d'aquesta acció setmanal. 

En primer lloc, i fent referència als punts positius, el fet que el psicopedagog conegui de primera mà el perfil de l'alumne i el seu historial personal, com acadèmic, fa que aquesta tasca sigui realista ja que es té en compte fins on pot arribar l'alumne i quines són les seves limitacions. Per altra banda, i tenint en compte el sistema educatiu espanyol, de vegades el fet d'organitzar-se i planificar-se pot ser una tasca difícil per a alguns alumnes. Per aquest motiu, aquest planning setmanal, que es revisat tant pel meu tutor com pels pares i mares de l'alumnat pot facilitar la feina diaria de l'alumne. 

En segon lloc, i com a punt feble, cal destacar que molts dels alumnes no provenen del mateix institut de la zona i el fet d'agrupar alumnes del mateix nivell però no del mateix centre escolar fa que la feina pugui ser fins i tot desorganitzada en qualque moment. I si tenim en compte que els recursos personals de vegades sobren en el centre, el psicopedagog podria cercar suport d'altres companys. 

Finalment, aquest planning setmanal i els examens que puguin venir en les properes setmanes, es tenen en compte per a les reunions de dimarts i informar al professorat que fa feina al centre sobre les necessistats de l'alumnat durant les próximes setmanes i poder preparar material específic. 

El psicopedagog i les reunions

Cada dimarts el psicopedagog es reuneix amb la resta de persones que fan feina al centre per organitzar la setmana i parlar sobre l'alumnat, a més de transmetre la informació que rep d'altres contexts i persones que tenen contacte amb els alumnes que hi assisteixen. Aquestes trobades destaquen sobretot en organitzar els diferents tallers de suport que s'han de realitzar i es parla dels alumnes que presenten NEE. I és aquí on es decideix com s'ha de treballar, quin són els seus perfils i necessitats i on s'ha de posar més èmfasi. És interessant com la informació que és rep del centre ordinari de vegades no coincideix amb el que de vegades es veu en el centre de reforç educatiu on faig les meves pràctiques. Això em fa reflexionar de com encara no hi ha una atenció totalment especifica en els centres educatius ordinaris ja que alumnes que se suposa que no rendeixen el suficient al seu institut sí que ho fan al centre de reforç educatiu. Aquest fet es pot observar diàriament i a més si ens adonem que només canviant la metodologia o el material didàctic pot fer que un alumne pugui assolir el seus objectius. Cal destacar també el llenguatge que es fa servir ja que moltes vegades alumnes amb dislèxia poden arribar a la informació si aquesta es presenta de una forma correcta. El que està clar és que la transmissió de informació pot facilitar la tasca dels professionals que fan feina al centre on faig les pràctiques però aquests també poden dir la seva en relació al contacte directe que aquests tenen amb els infants. Tota aquest conjunt de idees també se transmeten al psicopedagog el qual està amb contacte amb l'institut d'on provenen els alumnes i els hi fa arribar aquestes inquietuds. 

Les funcions del psicopedagog

Per entendre una mica la feina que realitza el meu tutor de pràctiques seria interessant que vos mostrés les seves funcions a partir de les pautes que es van incloure en la PAC 1:

1-Atorgar i organitzar un conjunt de mesures per poder donar resposta a un conjunt de persones  a diferents nivells:

a.       Atenció a l’alumnat.

b.      Organització i gestió dels recursos materials i personals.

c.       Transmissió de informació.

-Què fa? Assessorar, gestionar, dissenyar, coordinar

-Sobre què? Assessorar a l’alumnat i a les famílies sobre les seves necessitats educatives i com les pot millorar. Gestionar el temps de l’alumnat, del professorat i del centre per donar sortida a les demandes que es deslliguen del procés d’ensenyament i aprenentatge. Dissenyar programes educatius i materials per la millora del rendiment acadèmic de l’alumnat. Coordinar-se amb els agents que participen en els processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat per facilitar a aquests els seus objectius tant personals com acadèmics.

-D’acord amb què? Amb els objectius curriculars de l’alumnat i les necessitats educatives que demanden els tutors i orientadors de l’institut i amb els òrgans de govern del centre de reforç educatiu.

-Per tal de...Atorgar i organitzar una resposta global i educativa a un conjunt d’alumnat amb un perfil i necessitats específiques.

2-Finalitats: 

a.       Atenció a l’alumnat i a les famílies

b.      Organització del centre

c.       Traspàs i organització d’informació

3-Tasques

a.       Atenció a l’alumnat i a les famílies: atendre i organitzar les demandes de l’alumnat així com a les seves famílies per poder assolir els objectius curriculars i donar resposta a les seves necessitats educatives i personals.

b.      Organització del centre: organitzar les tasques dels docents i assessorament d’aquests per poder donar respostes a les demandes de l’alumnat i les famílies

c.       Traspàs i organització d’informació: col·laborar amb els diferents agents educatius que estan amb contacte amb l’alumne per poder esbrinar i conèixer les necessitats de l’alumnat mitjançant la coordinació i el traspàs d’informació. Donar a conèixer quines són les necessitats reals de l’alumnat i traspassar aquesta informació a l’equip docent que els atén.

Tot aquest conjunt de tasques em varen fer reflexionar sobre tot allò que pot realitzar un psicopedagog i els diferents àmbits en els quals es mou. A més cal destacar que ha d'organitzar molt bé el conjunt de persones que fan feina amb ell per poder realitzar un treball cooperatiu on tothom es senti que forma part d'un projecte en comú. 

El psicopedagog i el traspàs d'informació

Durant aquest setmana he pogut comprovar de primera mà com d'important és que la col·laboració de tots els agents i la transmissió d'informació entre el psicopedagog del centre i els docents sigui el més clara possible. El psicopedagog es reuneix setmanalment amb l'equip d'orientació de l'institut d'on provenen els alumnes que acudeixen al centre de reforç educatiu. En aquestes reunions s'informa de les necessitats que tenen els alumnes que acudeixen diàriament per poder realitzar un seguiment i un treball el més adequat per a ells. Aquesta informació, a més, no és únicament unilateral ja que el meu tutor també els informa sobre casos del centre que s'haurien de derivar o realitzar demandes i que escapen als professionals que treballen a l'institut i que de vegades es veuen  desbordats per altres temes. Aquest principi de col·laboració és essencial per un bon funcionament amb alumnes que presenten necessitats educatives ja que aquestes reunions enriqueixen ambdues parts i fan que la tasca tingui una funcionalitat vital per a tots els implicats. Sí que és cert que de vegades el que es comenten a les reunions i el que després es pot observar no té una concordança i alumnes que potser no rendeixen al 100% al centre ordinari sí que ho fan al centre de reforç educatiu. Això ens pot fer veure que segons la informació i la metodologia a seguir amb l'alumnat podria millorar la seva qualitat educativa.

El psicopedagog i les famílies

En aquesta nova entrada vull reflexionar sobre la figura del psicopedagog i les famílies. En el centre on realitzo les meves pràctiques aquesta relació és molt estreta i a més és més que necessària per al bon funcionament del centre i el rendiment de l'infant. Com ja he comentat abans, el centre on faig les pràctiques, és un centre de reforç educatiu que dóna suport a l'alumnat d'ESO i abans que els alumnes comencin, el psicopedagog es reuneix amb les famílies per poder conèixer de primera mà quines són les necessitats de l'alumne. Aquestes necessitats no tenen perquè ser problemes d'aprenentatge específics però sí que són importants per dissenyar un bona tasca i una bona planificació. Amb la informació de les famílies es pot arribar a tenir un nivell de coneixement sobre l'alumne que pot facilitar la tasca del docent i preveure problemes en les accions que es planifiquen. Aleshores, aquesta comunicació hi ha de ser per un bon funcionament i un bon traspàs d'informació.

El centre de pràctiques i el psicopedagog

Com vaig comentar a l'anterior entrada, estic fent les pràctiques a un centre extern al meu lloc de feina. Aquest centre és un servei públic que dóna suport educatiu a l'alumnat d'ESO en una localitat de Mallorca. Aquest servei l'ofereix l'ajuntament de la localitat i està gestionat per una empresa privada que es presenta a un concurs públic.
El centre està obert de 14:00 a 19:00 i els alumnes poden accedir de 15:00 a 19:00. Durant la tarda poden anar a realitzar deures i aclarir dubtes amb els diferents professionals. A més, també tenen tallers específics per assignatures, tutories per organitzar-se millor les tasques setmanals o consultes privades amb els docents
Entre els treballadors trobem professors de secundària de diferents especialitzacions que resolen els problemes acadèmics de l'alumant i els aclareixen. Entre aquests professionals també es troba el meu tutor de pràctiques. Ell és psicopedagog i les seves funcions són molt diverses. Entre elles:
-Director del centre
-Coordinador dels professionals encarregats de l'educació de l'alumnat
-Assessor de l'alumnat
-Atenció a l'alumnat que presenta necessitats educatives especials
Amb aquest perfil, un se n'adona de com diverses poden ser les tasques d'un psicopedagog i com d'ample pot ser el seu ventall d'actuació. Moltes vegades el perfil d'aquests professionals està etiquetat en la funció de diagnòstic o suport educatiu però avui dia la seva funció va més enllà d'aquest estereotip i les seves tasques poden variar segons el context d'actuació i les necessitats d'aquest. És interessant observar com la gestió dels diferents agents pot resultar una feina interessant i enriquidora a la vegada que difícil. Serà prou interessant observar la seva forma de intervenció.

Inici i presentació

Benvolguts companys i companyes. 

Sóc el Miquel Àngel i aquest serà el meu espai de reflexió on aniré explicant tot allò que hem pugui fer pensar i reflexionar en l'assignatura del Pràcticum I. Sóc mestre de llengua estrangera a una escola concertada de Palma de Mallorca i estic realitzant les pràctiques en un centre extern al meu lloc de feina perquè volia conèixer altres contexts i formes de treball. El passat primer d'octubre vaig començar al centre de pràctiques i per ara aquest viatge pareix molt interessant. Ens veiem per aquí. 

Salutacions i força. 

Miquel A.