Una mirada cap enrere

Ja fa gairebé tres mesos que aquest diari es va posar en marxa i avui és el moment de dir fins aviat. Durant aquest període de temps he pogut viure en primera persona quines són les tasques d'un psicopedagog i com aquest ha de lluitar diàriament amb diferents problemes.  

Avui mateix tornava a pensar sobre la primera PAC, els materials que es van fer servir per a realitzar-la i el debat  on se'ns demanava sobre les funcions del psicopedagog i penso que ens varem quedar curts. 

En aquests mesos he pogut observar que la tasca a realitzar no és fàcil que el context afavoreix o no la nostra tasca i que ens limita a l'igual que ens pot ajudar. He pogut observar que de vegades manca espai per a la reflexió abans de l'actuació que el ritme de vida que duim no ens deixa pensar sobre la nostra tasca i que són molts els ambients on la nostra feina arriba. 

Aquest període d'observació i d'inici cap a una intervenció no tan sols m'ha fet reflexionar sobre la tasca del psicopedagog sinó també cap a on va la figura d'aquest en la nostra societat. És tal la quantitat de coses que pot arribar a fer i les consultes que li arriben que de vegades em fa fins i tot por arribar a treballar com a tal i no poder donar sortida a les demandes que t'arriben. Aquesta mescla entre por i inseguretat, en cap cas m'ha aturat a seguir endavant sinó que m'ha animat encara més a voler aprendre de la funció en sí i sobretot del que els altres em poden aportar i fer veure. El que és cert és que penso que la formació inicial del psicopedagog, encara que és prou completa, encara ho podria ser més, ja que la realitat que hi ha a fora de la universitat supera en tot cas el que hem après.

En definitiva, aquest blog ha volgut ser el mirall de les meves pròpies experiències mesclades amb els pensaments que aquestes mateixes experiències me transmetien. I després d'aquest període només tinc ganes de poder continuar amb la segona part del Pràcticum per a poder aprendre més i poder aportar el meu gra d'arena.  

Fins aviat!