Una mirada cap enrere

Ja fa gairebé tres mesos que aquest diari es va posar en marxa i avui és el moment de dir fins aviat. Durant aquest període de temps he pogut viure en primera persona quines són les tasques d'un psicopedagog i com aquest ha de lluitar diàriament amb diferents problemes.  

Avui mateix tornava a pensar sobre la primera PAC, els materials que es van fer servir per a realitzar-la i el debat  on se'ns demanava sobre les funcions del psicopedagog i penso que ens varem quedar curts. 

En aquests mesos he pogut observar que la tasca a realitzar no és fàcil que el context afavoreix o no la nostra tasca i que ens limita a l'igual que ens pot ajudar. He pogut observar que de vegades manca espai per a la reflexió abans de l'actuació que el ritme de vida que duim no ens deixa pensar sobre la nostra tasca i que són molts els ambients on la nostra feina arriba. 

Aquest període d'observació i d'inici cap a una intervenció no tan sols m'ha fet reflexionar sobre la tasca del psicopedagog sinó també cap a on va la figura d'aquest en la nostra societat. És tal la quantitat de coses que pot arribar a fer i les consultes que li arriben que de vegades em fa fins i tot por arribar a treballar com a tal i no poder donar sortida a les demandes que t'arriben. Aquesta mescla entre por i inseguretat, en cap cas m'ha aturat a seguir endavant sinó que m'ha animat encara més a voler aprendre de la funció en sí i sobretot del que els altres em poden aportar i fer veure. El que és cert és que penso que la formació inicial del psicopedagog, encara que és prou completa, encara ho podria ser més, ja que la realitat que hi ha a fora de la universitat supera en tot cas el que hem après.

En definitiva, aquest blog ha volgut ser el mirall de les meves pròpies experiències mesclades amb els pensaments que aquestes mateixes experiències me transmetien. I després d'aquest període només tinc ganes de poder continuar amb la segona part del Pràcticum per a poder aprendre més i poder aportar el meu gra d'arena.  

Fins aviat!

El psicopedagog, el practicant i un pla d'intervenció múltiple

A la darrera entrada del blog vaig començar a detallar una mica tot allò que s'ha anat observant durant aquest procés de pràctiques. En aquest enriquidor camí he pogut observar i reflexionar, no tan sols sobre la mateixa pràctica psicopedagògica sinó també en tot allò que es pot millorar a partir de la col·laboració i la detecció de millores en l'entorn. 

Per tal motiu i després d'analitzar detingudament les necessitats del centre amb el meu tutor de pràctiques, el nostre pla d'intervenció anirà dirigit a millorar els següents aspectes:

-Creació d'una documentació de centre on s'inclogui com a mínim un Projecte Educatiu i principalment un Pla d'atenció a la diversitat, ja que el centre per si mateix no té cap tipus de document on es pugui mostrar les actuacions que es duen a terme amb els alumnes ni tampoc quines són les mesures que s'han de realitzar. 

-Assessorament metodològic i creació d'un taller d'anglès per a alumnes que presenten necessitats educatives tenint en compte que el context on es troba l'institut mes proper al centre on realitzo les pràctiques té un alt nivell d'anglès degut a una forta pressió migratòria de gent de parla anglosaxona. 

-Atenció a la diversitat mitjançant la creació de materials específics, que ara mateix destaquen per la seva inexistència al centre i que són de vital importància per tal de donar suport a alumnes que presenten necessitats educatives especials. 

Possiblement aquest pla d'intervenció és una mica ambiciós a primera vista sobretot pel volum de feina que això suposarà però cal tenir en compte que tot aquest procés es durà a terme mitjançant la col·laboració i participació dels recursos humans que presenta el centre ja que són els primers interessats en millorar tot els aspectes que s'han esmenat anteriorment. 
Aquesta decisió no ha estat fàcil però esdevé més que important realitzar aquestes accions per a millorar la qualitat educativa del centre i a la vegada la qualitat educativa de l'alumnat que hi assisteix. 

El practicant: observació i detecció

Arribats en aquest punt cal començar a explicar una mica cap a on anirà dirigit el meu treball d'intervenció. Però abans d'arribar en aquest punt cal comentar el per què d'aquesta decisió la qual ha estat el resultat de tres mesos d'observacions, reflexions i deteccions. 

En primer lloc, un dels aspectes que cal millorar és dotar al centre d'una documentació en relació a l'atenció a la diversitat i un projecte de centre. El motiu pel qual és necessari és perquè quan vaig realitzar la PAC 1 em vaig trobar que aquest centre no en tenia i mancaven pautes i orientacions als membres que fan feina amb els alumnes. I no tan sols penso que és important per als que treballen dins el centre sinó també per a les families i per aquelles persones interessades en el funcionament d'aquest. 

En segon lloc, cal millorar la metodologia d'alguns tallers que s'imparteixen, ja que molts d'ells no són inclusius o segueixen un model tradicional que no beneficia a l'alumnat. Aquest fet s'ha anat detectant en diferents observacions durant el període de pràctiques i a més ha estat un punt de conflicte entre els mateixos membres de l'equip humà que treballen dins el centre. 

Finalment cal distribuir i reorganitzar els recursos personals per  a poder millorar el servei que s'ofereix al centre. Aquest punt s'hauria d'incloure dins el Pla d'atenció a la diversitat que s'ha comentat amb anterioritat. 

En conclusió, durant aquest darrers mesos s'ha pogut veure que encara que el funcionament del centre és positiu aquest necessita realitzar una passa més enllà per a millorar el seu servei i la convivència de totes les persones que conviuen en ell. 

El psicopedagog i la presa de decisions

Prendre decisions és un acte que de vegades no és agradable per a aquella persona que les ha de prendre. En la nostra vida quotidiana hem de decidir alguns temes que a vegades poden ser fàcils i d'altres no tant. I no tan sols perquè poden afectar a la nostra pròpia persona sinó que també poden afectar a d'altres indirectament o directament. L'altre dia el meu tutor de pràctiques va haver de prendre una decisió en relació a la metodologia que feia servir un docent amb alguns alumnes. Aquesta decisió no va ser fàcil ni tampoc agradable per ambdues parts. Independentment de la decisió que es va decidir finalment, la qüestió és que el psicopedagog ha de realitzar certes accions que afecten a diferents nivells i persones i que poden ser acceptades o no. La decisió que va prendre va afectar directament al docent però indirectament a l'alumnat. 

De totes formes i valorant aquest conflicte des de l'observació i la humilitat, crec que les formes que va fer servir el meu tutor de pràctiques no varen ser les mes correctes, ni es varen fonamentar en el principi de cooperació i constructivisme del qual hem estat treballant durant la nostra formació inicial. Penso que hagués estat molt més fàcil cercar informació sobre diferents eines metodològiques i debatre els punts que ambdues parts estaven en desacord. 

Torn a repetir que la presa de decisions no és un acte agradable però dels errors s'aprèn i es poden millorar moltes coses. 

El piscopedagog: un super heroi?

Avui vull fer una reflexió sobre la pràctica del psicopedagog i les seves funcions i com aquestes de vegades superen límits inexplicables. Aquesta reflexió ve donada sobretot per la comparació en dos contexts diferents: per una banda el meu tutor de pràctiques i el centre on les estic realitzant, i per altra banda l'equip d'orientació i l'equip de la EOEP d'on faig feina (una escola concertada). En ambdós casos m'he trobat que de vegades l'equip de persones que fan feina amb el psicopedagog i els sistemes organitzatius que l'envolten fan que la persona es converteixi en un super heroi per molts motius. On faig faig les pràctiques, el meu tutor, a més de realitzar moltes tasques, ha de trobar solucions de vegades a problemes que, o ve no són de la seva competència o bé podrien ser resolts per membres de la mateixa comunitat educativa. A més, de vegades també pareix que el psicopedagog ha de tenir respostes per a tots els problemes i no sempre és així cosa que fa que aquest pugui arribar a un nivell de saturació que fa que moltes vegades no pugui realitzar la seva tasca com a professional de la psicopedagogia. Aquest fet no només el veig al lloc on estic realitzant les pràctiques sinó que també és una tònica comú on faig feina. De vegades me plantejo si el psicopedagog hauria de dur davall el seu braç un manual on es poguessin incloure aquelles tasques que pot realitzar, les que no i les seves limitacions com a professional i com a persona.