Durant les darreres setmanes he anat comentat la feina del psicopedagog amb la resta de la comunitat educativa però avui vull fer referència a la feina que es fa amb l'alumnat de forma individualitzada. Després de l'anàlisi amb les families, els docents i les observacions directes, el psicopedagog decideix amb la resta de professors i la pedagoga de suport quines són les necessitats que l'alumne necessita. Aquí és on a vegades penso que encara el món de la psicopedagogia etiqueta massa a l'alumnat amb nomenclatures que de vegades no deixen veure que necessita l'alumne realment. TDAH, incorporació tardana, dislexia, entre d'altres, fan que només es focalitzi la feina en acompanyar a l'alumnat, en localitzar aquestes etiquetes, sense adonar-se que hi ha una persona darrera aquesta etiqueta. I encara que la feina que es fa individualitzada que es fa amb l'alumnat és bona, penso que encara es discuteix massa sobre el problema i no sobre les necessitats.
A més, l'altre dia comentaven de quina manera era la millor a l'hora d'actuar amb l'alumnat de forma individualitzada ja que molts alumnes es senten una mica massa observats i analitzats quan es fa una feina focalitzada en ell o ella. Aleshores, discutíem sobre si és millor donar autonomia a partir de pautes i sempre oberts a que ell o ella cerqui l'ajuda puntual o bé estar sempre al seu costat. Deixo obert el tema a debat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada